EDITH

Gracias a nuestra experta en moda! por ese tributo a la gran Edith Piaf!

LA VIE EN MOSS

EDITH2EDITH3EDITH4EDITH5EDITH6EDITH7EDITH8EDITH9EDITH10EDITH11EDITH12EDITH13EDITH14EDITH15

 

 

50 ans sans EDITH PIAF.

 

Parisiene inspiration for this post.

 

wearing: ZARA blouse, LOEWE silk scarf, C. Pitarch cross, Vintage skirt from my grandma (designed and done by her 🙂 ), BVLGARI ring and earrings.

MAKE UP: YSL & Bobbi Brown

Photography by JP Font.

 

LOVE, A

Ver la entrada original

quién es la fundadora de Gmajúscula?

Gmajúscula:

Quién es Gema Font? La fundadora de la empresa Gmajúscula:  www.gmajuscula.com

licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), con más de diez años de experiencia  como profesional radiofónica en Radio Vila-real ABC-PUNTO RADIO. Ha publicado artículos en diversos medios. Ha divulgado comunicaciones en revistas especializadas en materia de Fraseología y Comunicación Social (UJI) todos ellos reflejando su investigación en materia de Discurso Radiofónico.

Ha colaborado como presentadora en diferentes galas, desfiles y eventos sociales de la provincia destacando su colaboración con el Villarreal CF desde el 2007 como presentadora de sus galas televisivas.

En la actualidad Gema dedica su vida a sus dos grandes pasiones, su familia: “lo primero”- como dice siempre ella- y su nuevo proyecto:Gmajúscula.

DSC_0281 la periodista Gema Font.

Qué Significa Gmajúscula para ti?

Para mi es un Sueño Cumplido!

Después de dedicar muchos años a trabajar en gabinetes de prensa(UAB Barcelona) o en la Radio, (Ràdio Vila-real Punto ràdio)a la que he dedicado casi 15 años de mi vida.. Mi mayor proyecto pasó a ser mi hija Arán, por la que dejé la radio a un lado y me volqué en el maravilloso mundo de la maternidad. Una vez mi bimba cumplió tres años puse la máquina de idear otra vez en marcha. Después de mucho andar y mucha formación, información sobre el mundo empresarial, comenzó mi aventura, con el apoyo incondicional de los míos, de mi familia, emprendedores natos y en constante aprendizaje.

Gmajúscula nace con la pretensión de ser punto de referencia donde encontrar Formación y Ocio.

Profundizamos en 4 grandes áreas como:

North: Escuela de Comunicación

East: Eventos

West: Gmajúscul’ART

South: Sostenibilidad

Contamos con profesionales titulados en diferentes áreas Periodismo, Psicología, Pedagogía, Arquitectura para desarrollar cualquier proyecto. Estamos en Vila-real , en Calle Mayor Sto Domingo 12 entresuelo 964536101,655809933

 Su auto-cita motivadora: ” TRUELOVIN’:nada se puede realizar si no se ama lo que se realiza. Amar de forma verdadera, consciente, firme.”

Por qué  en su nuevo proyecto se refiere al arte de comunicar? :”porque es lo mas difícil. para comunicar hay que eliminar las capas superficiales que llevamos marcados por la sociedad. comunicar es amar y amar es el más bello ARTE”

lo que adora: “A parte de el chocolate??, adoro el deporte de montaña, la buena música, el ARTE,  y los momentos deliciosos con mi espartano y mi bimba. Reírme a toda costa y apretar fuerte la mano de mis próximos”

lo que detesta: “Detesto detestar. Es estéticamente insufrible…la antítesis de mi proyección energética…detestar es agotador.

lo que espera: “que los lobos vestidos de corderos y los corderos disfrazados de lobos se desvistan y se posicionen. ya es la hora de la verdad”

una invitación?: venid a conocer Gmajúscula. Por qué no?

Estamos cerquita, en Vila-real. Intentemos entre todos dar un empuje a este momento social que nos toca vivir!.

CURSO DESARROLLO PERSONAL en Gmajúscula

 Curso de Desarrollo Personal

Hola a todos

Te gustaría participar en el CURSO DE DESARROLLO PERSONAL y compartir tus experiencias e inquietudes? La terapeuta familiar SUSANA FONT, te invita a participar de un nuevo grupo de crecimiento personal.

“Agradezco la iniciativa a todos los que formaron el fantástico grupo de la primera edición. Con ellos y con vosotros quiero compartir mis ganas y mi compromiso por seguir trabajando y avanzar día a día, juntos”. SUSANA FONT

Así que si te apetece participar, ya puedes comunicárnoslo.964536101/690 823 244

El curso se impartirá en Vila -real, en  Espazio Calle Santo Domingo 12, entresuelo, (cerca de la Plaza Mayor). 

más info en :

gmajuscula@gmail.com

a qué esperas!

 

TARDOR a l’ESCOLA DE COMUNICACIó

I és que amb la Tardor arriben a l’Escola de Comunicació de Gmajúscula rous reptes.

És saber expressar-se un hàbit, un luxe, un do diví?

Per què  ens costa tant parlar en públic?

Tot ho anem a esmicolar en el curs-taller que tindrem a Gmajúscula el proper divendres 11 d’Octubre. (i repetim el 26!!)

Vine a gaudir amb nosaltres i a entendre el poder que té la paraula!

file7431289774181

Títol xerrada taller: Per què ens costa tant parlar en públic?

Quin dia? Divendres 11 a les 18:00 -20H i repetirem divendres 25 de 18:00h a 20h

Quant em costarà? 5€ si vens a la xarrada i 10€ si et quedes al taller!!i

ON? al centre HERUNI (network&bussiness center)

Carrer Major St. Domènech 12,Vila-real, darrere de l’Ajuntament

Pàrquing Públic a 50metres

Tindré certificat d’assistència? I tant!

: gmajuscula@gmail.com

o truca’ns: 655809933 o 964536101

WHO?

una de sus muchas presentaciones de actos públicos
una de sus muchas presentaciones de actos públicos

 

 

Gema Font

EL ARTE DE COMUNICAR

Gema Font Broch, licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), con diez años de experiencia  como profesional radiofónica en Radio Vila-real ABC-PUNTO RADIO. Ha publicado artículos en diversos medios. Ha divulgado comunicaciones en revistas especializadas en materia de Fraseología y Comunicación Social (UJI) todos ellos reflejando su investigación en materia de Discurso Radiofónico.

Ha colaborado como presentadora en diferentes galas, desfiles y eventos sociales de la provincia destacando su colaboración con el Villarreal CF desde el 2007 como presentadora de sus galas televisivas.

En la actualidad Gema dedica su vida a sus dos grandes pasiones, su familia: “lo primero”- como dice siempre ella- y la formación de profesionales y particulares que quieren abrirse puertas en el arte de la comunicación.

Emprendedora incansable abre las puertas de su Escuela de Comunicación para que “aprender a utilizar nuestros recursos comunicativos sea asequible para toda la población”

Ubica su Escuela de Comunicación en el centro de Vila-real (aunque “las formaciones, cursos, talleres no tienen los pies quietos!”) porque es su ciudad y piensa que “tenemos muchos emprendedores y gente con ideas deliciosas en Vila-real y me encanta estar cerca de ell@s”

Se le da bien presentar cualquier evento pero reconoce su debilidad: “disfruto con cualquier evento pero adoro aquellos que potencian las capacidades de cada uno, que nos retan a aprender, que nos ilusionan y a la vez nos invitan a actuar y mejorar nuestra sociedad”

su auto-cita motivadora: ” TRUELOVIN’:nada se puede realizar si no se ama lo que se realiza. Amar de forma verdadera, consciente, firme.”

lo que adora: “A parte de el chocolate??, adoro el deporte de montaña, la buena música, el ARTE,  y los momentos deliciosos con mi arquero y mi bimba. Reírme a toda costa y apretar fuerte la mano de mis próximos”

lo que detesta: “Detesto detestar. Es estéticamente insufrible…la antítesis de mi proyección energética…detestar es agotador.

lo que espera: “que los lobos vestidos de corderos y los corderos disfrazados de lobos se desvistan y se posicionen. ya es la hora de la verdad”

Por qué el arte de comunicar? :”porque es lo mas difícil. para comunicar hay que eliminar las capas superficiales que llevamos marcados por la sociedad. comunicar es amar y amar es el más bello ARTE”

 

 

 

l’arquer…

Al capdavall, res més sensat que donar raó a qui la té. En aquest cas fou per al Gibran.                                                                        L’ARQUER

L’EXISTÈNCIA RESUMIDA AMB UN GEST. EL DE L’ARQUER; aquell qui  amb la inclinació i fermesa de la seva mà aconsegueix l’angle perfecte per a llençar als seus propis fills cap al capritxós Univers.

 L’arquer. Amb braç fidel apuntant cap a l’infinit,  acariciant amb la galta tèbia, la gèlida realitat de la corda. Imagine al guerrer com segons abans d’exercir, se n’adona de que no necessàriament coneix el propòsit complert de la seva missió, de la seva lluita. Actua guiat per la seva essència, sense paüra i porta  a terme  amb integritat qualsevol comesa. La seva vida depèn del que faja i ho fa. Te  confiança plena amb el seu ser. N’és calmat, minuciós.

Inspirant, centrant el pes de la vida sota el melic,  amb gest complaent, regi i seré. Veig com esdevé el seu primer somriure. Uns instant s i ja veu clar l’objectiu. L’arquer, tibant i marcant distància amb la fusta, la mateixa fusta que simbòlicament  condensa les energies de la Terra. Espera el temps suficient per a comprendre que res li pertany i que, fins i tot, quan creu que te la situació sota control, un raig del sol l’ enlluerna i el cega uns instants. Ell ho sap i es veu un  nou somrís:” Astre lloat, fins i tot Tu  pots  prendre’n  llicència”-pensa.

Expire cloent els ulls de nou imaginant com formar part de l’escena.

Llavors comence a notar com flueix l’energia, com floreix des del nucli . Com el desconnectar i el quedar-se quiet enfoca, m’enfoca. Ser plàcid, estàtic, com el meu admirat arquer,fa mirar cap a l’horitzó i calcular la distància i dividir-la per els passos que creus que es poden donar. Em plau.

I trobe el meu lloc , a la fi. Però jo no sóc l’arquer. Sóc el propi arc, i a través de mi passaran les sagetes del destí previstes per  la vel·leïtat del propi Cosmos.  Centrada, inspirant daurat i expirant baf  tèrbol. Immòbil.. D’alguna forma replegada i expectant. No es hora d’encomiar, no es hora de gesticular. Ara busquem la substància, el nucli.

I  repasse com des de menuts aprenem a inclinar-nos, aprenem a fer-ho encara que res ens pertany. Fins i tot som arc de préstec, ara ho entenc. Llàstima no obrir abans el cor, els pulmons i exhalar. La vida no torna enrere, ni un pas. Sort dels qui vénen empentant, als qui demanarem que xafen amb pas tossut i que no es perguen genuflexos en el temps. Pregarem que troben sota del llombrígol l’equilibri i que aconsegueixin veure més enllà del que mai prendrà en consideració ni un sublim arquer.

L’arquer, aquell qui avança o mor, aquell qui aprèn o es queda endarrerit, qui es fon amb l’Univers o amb la pols del camí. Com L’arquer, aquell qui per més que ho desitja no es pot comprometre més enllà del seu braç predit i efímer

                    Per al meu destre arquer i per a la ferma i fugaç sageta que m’envià el Destí 

LA LLUM DELS FOCUS ÉS CEGADORA.

Totes les vegades que puje a l’escenari ho medite, les llums del voltant que vénen des del zènit a acollir-te i escalfar-te et ceguen i n’has de ser conscient. Creus estar acompanyat quan pot que l’auditori haja aixecat el vol i deixat la sala buida.

004I0209

La llum dels focus és cegadora.

Quan eres conscient del parany que suposa i, a força de voluntat propia, les pots aconseguir apagar, llavors tot es fica al seu lloc.

Te n’adones de cop que no has après res en 33 anys. Interceptes el concepte de solitud com de relatiu n’és. La foscor et mostra la necessitat d’aprendre nocions espai-temporals que mai havies imaginat. Queda núa la dificultat de decidir.

Ens vindria be prendre una bona píndola que ens evitara treball existencial, una píndola que apagui els focus, píndola de realitat que ens proporcionés 3 nocions efectives que ens lliuraren del caprici universal que és la temporalitat plena d’errors i desori .Però no en fabriquen per l’alt contingut d’esforç que contenen.

I és que la llum dels focus…pot fer-se infinita.

La meva Mestra apenes alça un metre de terra. És forta, lúcida d’emocions i m’ensenya a ser conscient. N’aprenc a creure que a la una va la vençuda si m’ho propose i que l’espenta depén de com de fons trobe que he caigut.

Aprendre de les derrotes i convertir-les en el punt zero d’un llarg camí de victòries.

És visionària i comprén els direrents plànols que es creuen al nostre voltant. Saluda ferma i contundent als qui els trasvasen i somriu signant  a aquells sers el document aranzel·lari.

Quan comprenc com d’insignificants suposem a l’Univers és quan Ella m’alliçona de que la crisi és una paraula buida i que lluitant es por fer surtir aquest mot del tinter.

Em recorda que els peus són millors en contacte amb la terra i que els braços han d’aletejar sovint per a no perdre el sentit livià del nostre ésser.

Fa incís del molt que estime als pròxims i de quant m’estimen ells. Que es poden trencar els esquemes i rebre sense donar i  donar sense ser tornat.

Tenir un Ser tant elevat per casa em fa tornar a sentir ens blaus al meu voltant.

Uns que em defenen amb llança i escut romà.Que cuiden la meua imatge rentant amb els  seus cabells daurats i forts les ferides que produeixen la quantitat d’etiquetes  que els focus amb la seva dolçor cálida, amb els seu abraç trampós s’encarregaren d’enganxar en el passat.

D’altres sols amb un riure un abraç esporàdic i uns minuts setmanals cuidant la meva Mestra m’alimenten les ànsies d’aire pur, de crèixer i veure germinar. D’altres que sols amb un dibuix i quatre pigues al rostre envaeixen la casa de llum i em fan sentir be.

Fins i tot als que ni em conneixen ni tracten de buscar pel meu cos cap codi de barres i tot i així amb un Tia em tornen a fer sentir l’escalfor vertadera i no com la que m’oferien els focus!!

La llum dels focus et deixa cec. Tot i així dóne gràcies.De vegades cal estar-ho per a que els altres sentits puguen resorgir.

amb els ulls oberts, gemafont

 

 

unlabeled

Alanis Morissette. orchid

Me, and my helmet such an un-conventional kid
All intense and kinetic, at best tolerated from afar
Not yet arrested, and by that I mean betrothed
though a start I am newly courted
I’ve just not been trusted with alters

I’m a sweet piece of work, well intentioned yet disturbed
wrongly label-ed and under-fed, treated like a rose as an orchid

My friends, as they weigh in, get understandably protective
They have a hard time being objective
So inside we cancel each other out

I’m a sweet piece of work, well intentioned and unloved
unlabeled and misunderstood, treated like a rose as an orchid

You’ve brought water to me, making sure my bloom rebounds
you know best of what my special care allows

So I’ve lived in my blind spot
thought myself usual when I’m not
and your garden is a nice spot
as long as it is brave and where you are

For this sweet piece of work, high maintenance and deserted
I’ve been different and deserving, treated like a rose as an orchid
Sweet piece of work, overwhelmed un-observed
I’ve been bowed down to but so misread
treated like a rose as an orchid

Orchid, Orchid

A %d blogueros les gusta esto: